Ref. 490

ALTAR AMB LA REPRESENTACIÓ DELS DÉUS QUETZALCÓATL, CHACMOOL, ATLANTEOTL i un quart déu no identificat, probablement DÉU DEL BLAT DE MORO.
CIVILITZACIÓ ASTECA. 1300-1521 DC

Alçada: 34,5 cm
Amplada: 25 cm
Profunditat: 24 cm

Important conjunt escultòric fet en pedra volcànica grisa. El bloc estàtua es tallat en alt relleu per les sis cares. Representa una gran figura humana agenollada que a la vegada sosté amb els seus braços a tres figures més petites. Les tres figures petites representen déus inferiors del panteó Asteca Mexica un déu Atlanteotl assegut, amb els braços aixecats sostenint a l’Univers, un déu Chacmool estirat a terra, amb les cames flexionades i l’altar d’ofrenes sobre el seu ventre, i un tercer déu no identificat que podria ser el déu del blat de moro o una deessa de la fertilitat, ja que té les mans sobre el ventre.
La figura més gran, que ocupa pràcticament tot el bloc, representa al déu suprem Quetzacoalt. A la part frontal llueix dos grans collarets que probablement, com en altres escultures de divinitats, representin els cors dels sacrificats. Els braços estan decorats amb nombrosos braçalets i als laterals s’observen les cames agenollades, com és típic en l’estatuària asteca. Les cames continuen a la part inferior de l’escultura fins a la part posterior, on hi ha els peus. La cara s’ha esculpit plana en forma d’altar o taula, amb les orelles decorades amb arracades o orelleres i amb una expressió a la cara que no passa desapercebuda, amb una gran boca oberta com emulant un crit. A la part posterior hi ha representada una serp cargolada amb un gran cap i amb dents, portant un collaret on esquemàticament hi ha representada una ploma que defineix la veritable entitat del qui hi ha representat en aquest altar: Quetzalcoalt (la serp emplomada). A l’antiguitat tant la serp com l’ocell han estat relacionar i han estat símbols de la gran Deessa, i és probable que aquest culte arribés al continent americà amb aquesta mateixa idea en algun moment llunyà de la prehistòria.
L’escultura està tallada d’una manera bastant original per tal que pugui ser observada des de la seva diagonal dreta. Aquest fet fa pensar que formava part d’un conjunt d’altar més gra, on aquesta escultura seria una part lateral.
La peça es conserva íntegrament, sense policromia i amb restes de calcificacions. Tot i la neteja, també conserva restes vegetals i de terra en els porus de la pedra, sobretot a la part inferior.

Procedència: Col•lecció privada del sud-oest d’USA. Donada a conèixer el galerista Ron Messick a la seva galeria de Sant Fe, Nou Mèxic (USA)

Preu: CONSULTAR