Hi ha qui diu que l’escultura va ser la primera de les arts.
Hi ha qui diu que l’escultura és i ha estat la principal de les arts.
Realment aquestes polèmiques afirmacions han estat motiu d’ardus enfrontaments entre crítics, historiadors i col·leccionistes d’art, probablement des de el mateix naixement de la humanitat.
Actualment les diferències de valor entre les disciplines de l’escultura i la pintura s’intenten solucionar a cop de talonari a les cada cop més pròsperes subhastes d’art de tot el mon, on importants fons d’inversió liciten i decideixen què interessa més en funció de les peces que surten a la venda.
Aquesta interessant discussió sobre la història de l’art es va tractar molt seriosament durant el Renaixement, arribant a una conclusió òbvia: si la intenció és representar un paisatge o una tempesta, la millor tècnica l’ofereix la perspectiva de la pintura; si la intenció es representar una figura, la tridimensionalitat que ofereix l’escultura seria la tècnica més adient.
Probablement els homes de la prehistòria ja havien solucionat aquest modern debat. És per això que, quan havien de representar una cacera o bé un ramat d’animals salvatges utilitzaven les pintures murals, mentre que quan s’havia de representar la figura humana s’utilitzava l’escultura, independentment del cost que suposés.
Michelangelo Buonarroti deia:
“L’escultura és la llum de la pintura, i de la una a l’altra hi ha la mateixa distància que entre el sol i la Lluna”.